Homo Happiens: Origen i futur de la festa

                  Des de temps immemorials, l’espècie humana ha tingut la necessitat irrefrenable de trobar-se per a ballar. Els nostres ancestres ja es reunien abans per a fer danses al voltant del foc a ritme de rudimentaris tambors i aquest ritual festiu ens ha acompanyat i ha anat evolucionant amb nosaltres. Però, per què ballem? Quin és l’origen de la Party? Per què ens agrada tant la Festa? Segurament perquè ens sentim amos del nostre cos i perquè ballant ens aproximem a la llibertat i felicitat totals…
                  Ara bé, siguem sincers: el perquè de tot plegat és que ballant es lliga molt més que en cap altra activitat social. Al ball li devem, en part, la nostra existència ja que de ben segur tots els nostres avantpassats van ballar per aproximar-se en les fases prèvies a l’aparellament. Molts dels nostres avis es van conèixer ballant a l’envelat i molts dels nostres pares deurien fer la primera arrambada en algun “guateque” clandestí.
                  Investigant en l’origen del ball s’ha escrit molta cosa, el científic humanista Walter-Jacques Henry ja va intuir en el seu tractat “Coito ergo Sum” que l’afany de disbauxa i l’esperit festiu dels humans fou degut a la contacte amb una espècie de rang superior, tot i que no ho va poder arribar ademostrar mai . [1]

                  Però una troballa arqueològica a d’Ab-Allar-Sadid sota la direcció de Alfred McBernie i Edelmiro Urquijo, dos antropòlegs romàntics del segle passat, va rebel·lar un descobriment que canvià el transcurs de l’evolució de la nostra espècie. S’hi van trobar restes humanes de gran antiguitat que van ser sepultades i fossilitzades per un gran núvol de cendra incandescent en una de les erupcions del volcà Ejah-kular milers d’anys enrere. L’aparició d’un centenar d’esquelets en posicions variopintes i estrafolàries confirma l’evidència que aquesta tribu s’estava pegant una festa memorable al voltant d’una foguera en el moment de la catàstrofe. Per aquest motiu, l’equip del jaciment va decidir batejar-los com a Homo Happiens.

                  Durant el segle XX, posteriors anàlisis fets per l’ORGIAS (Organització per a la Recerca Groove i Altres Sonoritats) han permès demostrar que aquesta espècie extingida fa més de 30.000 anys ja s’organitzava per fer coreografies i tenia grans virtuts per a la improvisació corporal. L’Homo Happiens posseia un gran sentit del ritme i segons sembla, van ser els precursors del bombo a negres, per les successions posturals dels esquelets que van ser sorpresos pel lapil·li mentre tocaven uns primitius tambors.

Aquesta és la taula evolutiva segons l’Edelmiro Urquijo: La SAUVolución de l’espècie humana.

                  Darrerament s’ha descobert també que l’Homo-Happiens ja era capaç de fer el que ara anomenem moon-walk i que no només utilitzava aquest pas per a ballar si no per a desplaçar-se quotidianament al llarg del dia, ja fos per anar a caçar o per a recol·lectar fruits. També se sap que era una espècie extremadament promíscua i que els mascles, mostraven uns genitals prominents, de fet, el nom complert és Homo Happiens Polludensis, d’aquí en ve l’origen etimològic del concepte pollut, quan hom es refereix a sonoritats festives ben executades. [2]

                  La darrera troballa al jaciment és d’un valor incalculable: un monòlit de granit esfèric recobert de petites peces de mineral brillant com ara la galenita o el lapislàtzuli. Els estudiosos creuen que és un element decoratiu i venerat als rituals festius que era penjat als sostres de les grutes o dels arbres per un sistema de cordes i contrapesos únic en la seva època.

                  Avui en dia sabem del cert que els Happiens i els Sapiens van cohabitar durant molts anys però no sabem ni quan ni perquè l’espècie es va extingir l’espècie Happiens. Hi ha teories i hipòtesis plantejades de tota mena. La més extesa és que l’homo happiens, amb els seu encant i els seus dots persuasius, encandilava les femelles Sapiens i això va fer que els mascles Sapiens, gelosos i farts de que una altra espècie es passés per la pedra (mai millor dit) a les dones de la seva comunitat va iniciar una guerra incansable contra el seu enemic que va acabar amb aniquilant per complet els Happiens, que mai havien mostrat interès per a les arts de la guerra. L’altra teoria és que no van ser eliminats del tot ja que l’aparellament entre les espècies diferents va donar com a resultat una descendència mestissa, impura. Hom parla d’un Homo Sapiens Happiens, que a trets generals, agafaria el seny del primer i la rauxa del segon. Això explicaria que avui en dia encara perdurin comportaments residuals d’aquesta espècie a la nostra civilització i confirmaria les teories de Walter-Jacques Henry. Diuen que el sentit de l’humor, l’habilitat pel ball i la tendència a la poligàmia són característiques que els happiens van transferir als sapiens. [3]

                  Per això mateix, la pregunta que ens fem és; què hagués passat si en lloc de progressar els Sapiens s’haguessin imposat Happiens? Com seria el món ara? Estariem en crisi? Existirien els bancs? I les hipoteques? Hi hauria guerres? Existiria l’SGAE? I el playback? I els representants de zona? I el matrimoni? I els preservatius? Sorgirien milers i milers de preguntes que ens fan plantejar si l’espècie humana ha evolucionat cap el camí correcte.

                  Ara bé, vista la situació actual que vivim, i aprofitant els avenços de la ciència, no és d’estranyar que sorgeixi un moviment que reivindiqui l’extingit Homo Happiens com a l’espècie que hagués hagut d’imposar-se i és per això que milers de dones d’arreu del planeta s’ofereixen per a ser fecundades amb material genètic dels extingits polluts per a tornar a canviar el rumb de la nostra espècie i que les futures generacions es basin en néixer,créixer, ballar-ballar-i-ballar, reproduir-se i morir.

                  El darrer descobriment és un manuscrit encriptat d’A. Mcbernie on explica amb detall com ell i tots els membres de l’expedició, entusiasmats per les virtuts de l’espècie, van inocular-se material genètic de les restes fossilitzades per tal de poder ser portadors de l’ADN dels Happiens i reintroduir-lo a la nostra civilització. Per això, avui en dia, i coincidint amb el centenari del descobriment de l’espècie, els descendents dels descubridors i expedicionaris han organitzat una campanya sense precedents oferint-se per a intercanviar el seu material genètic amb femelles voluntàries d’arreu del país per a reintroduïr l’espècie i redreçar el rumb de la humanitat. I per a demostrar-ho organitzaran una festa en forma de concert proclamant les virtuts de l’espècie extingida i convèncer a la població que l’espècie humana va escollir un camí equivocat.

———————————

[1] L’obsessió per aquesta teoria que no va poder demostrar mai el va portar a un estat de follia que el va apartar de la comunitat científica per a dedicar-se a investigar en una música estrident incomprensible pels seus coetanis. Segles després se’l va considerar el creador del Heavy Metal.

[2]   “Beatus Ille Polludus Sit!” Exclamació que féu Charles Darwin en conèixer les virtuts de l’espècie.

[3]   Artistes com James Brown, Prince o Chiquito de la Calzada s’han autoproclamat descendents de l’Homo Happiens,  tot i que encara no s’ha pogut arribar a demostrar a l’espera de completar el genoma happiens i poder contrastar-lo.

Aquests són els propers concerts de la gira Homo Happiens.

Tornar a l’Inici